La figuera seca

ALGUNES PISTES QUE ENS PODEN AJUDAR EN EL JUTJAR D'AQUESTA REVISIÓ DE VIDA... Avui hem descobert el grup com una figuera seca. En algunes coses el grup no és el que voliem que fós. Trobem a faltar el que en altre temps ens alimentava i ens fèia vibrar. Ens hem adonat d'algunes mancances i no ens agrada. El grup no és només l'agrupació de cadascú de nosaltres, sino que és una nova "persona" amb vida pròpia que surt del "fer equip" junts. No suma el que som i fem cadascú. És molt més que això, és el que som entre tots, però d'una de manera multiplicadora i exponencial. Es clar, tot el bo com el dolent que hi aportem. Tots hi tenim una part de la nostra vida en el grup... És des d'aquesta perspectiva que podriem pensar quina part sóc d'aquesta figuera: les arrels?, una branca amb fulles?, el tronc? la sava? ... podem fer una metàfora amb el que som cadascú d'aquesta figuera... quina part és cadascú dels companys/es? i Jesús, quina part és? Perquè serveix una figuera? fa ombra fresca... fa figues... I la nostra figuera? La part que pren Jesús queda clara en la paràbola que ens ofereix... no culpabilitza, opta perquè sigui una oportunitat...: regar-la, tirar-hi fems... Buscant les causes del perquè passa, podrem trobar les claus de què podem fer-hi... Tots tenim la necessitat de canviar, de convertir-nos... aquest text de la quaresma ens diu moltes coses en la nostra revisió del grup... Què em diu tot això? --Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: »--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment? »Ell li respongué: »--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.